Aigua mineral

Aigua mineral

Tipus	aigua i beguda

Aigua mineral és una categoria d'aigua que es caracteritza per una presència important de substàncies minerals i altres substàncies amb efectes particulars que n'alteren el gust o li donen un valor terapèutic i que cal que disposin d'una autorització específica de l'Administració pública per a ser considerades oficialment com a tals.

Per a aconseguir l'autorització que permet l'envasat i venda d'aigües minerals s'han de complir normes estrictes de qualitat química (a la pràctica amb anàlisis continus).

Tradicionalment les aigües minerals es consumien al lloc d'origen en l'activitat anomenada prendre les aigües, com ja feien els pobles antics com ara els romans a les "caldes" o als banys públics. Els balnearis actuals continuen amb aquesta activitat, que ha tingut una revifada després d'una certa davallada amb l'avenç de la medicina.

En els temps moderns és més comú embotellar l'aigua i distribuir-la per al consum privat. A nivell de distribució mundial es poden trobar unes 3.000 marques d'aigua mineral envasada.^[1]

L’aigua mineral natural és una aigua d'origen subterrani i protegida de qualsevol contaminació. Les seves característiques químiques han d'ésser estables. Les seves propietats beneficioses per a la salut les ha de tenir de manera natural (no pas afegides). Aquestes aigües contenen sals minerals, com ara clorurs, bicarbonats, sulfats o altres de sodi, calci, magnesi, etc. Algunes d'aquestes aigües també contenen sals de ferro o sulfur d'hidrogen (que els dona una olor desagradable). Durant anys s'ha atribuït propietats curatives al consum d'aquestes aigües, però està en discussió si això té fonament científic.^[2]

No és aigua potable en el sentit reglamentari, ja que sovint conté substàncies minerals en quantitats massa elevades per a poder ser aigua de consum exclusiu. De tota manera només determinades aigües minerals naturals ultrapassen els criteris de potabilitat; per exemple, a França, de 74 aigües minerals naturals analitzades per l'Administració, 24 superaven el contingut d'arsènic establert per a l'aigua potable.

L'aigua minero-medicinal és aquella d'origen natural, utilitzada en terapèutica i amb propietats terapèutiques conegudes i aprovades.^[3] Les sals, els compostos sulfurosos i el gas es troben entre les substàncies que poden estar dissoltes en l'aigua. Sovint l'aigua mineral pot ser efervescent. L'aigua mineral pròpiament dita no pot ser preparada, sinó que ha de ser obtinguda de fonts naturals. És declarada d'utilitat pública.